idees viscoses i gorres de cop
Fa temps corria un acudit al país de Maimés que explicava, més o menys, que Dictador discursejava així: “fa pocs anys érem a la vora de l’abís, ara hem fet un pas al front” , sense adonar-se’n (diuen) que estava dient clarament on anava el seu govern, i que tothom rebria el cop.
Ara hi ha gent que estudia nous materials per tal que l’espècie humana arribi als cims de l’escala dels animals, i com a mostra els de d3o han aconseguit un material que es comporta blanament en absència d’esforços importants i es torna més rígid com més gran és l’esforç tallant que se li aplica.
Sembla que pot tenir moltes aplicacions com ara fer granotes per esquiadors, armilles antibales, o gorres de cop, com podeu veure en aquest videoclip.
Un material així és un tipus dels que s’anomenen fluids no-newtonians. També n’hi ha d’altres tipus de no-newtonians, i.e. els tixotròpics ens són més familiars per més freqüents, com ara les pintures que “despengen”, que són fluids que quan més temps fa que estan sotmeses a esforç menys viscositat aparent tenen i malgrat que quan has pintat una pared la seva viscositat l’aguantava ben enganxada a la superfície pintada, l’acció de la gravetat la va fent menys viscosa i fa llàgrimes que fan plorar de ràbia al pintor.
En aquesta categoria també tenim el ketchup i la maionesa que si tombes el pot no cau, però si mires pel forat a veure si n’hi ha, mantenint-lo cap per avall, segurament aconseguiràs que minvi la viscositat i et caigui tot a la cara.
Això no només passa amb els fluids tixotròpics sinó que per analogia podem afirmar que la resistència al canvi d’opinió enfront d’algunes idees es comporta així, i la resistència al canvi (la viscositat de l’opinió) va disminuint amb el temps que fa que circula la idea. Exemples típics són: el fax, els ordinadors, el correu electrònic, els telèfons mòbils, i tantes altres coses que a l’inici es veuen com supèrflues i després com imprescindibles.
–
