La gran pàgina i la primera
Vetací que m’agradi la parla barroca, arcaïtzant i sobrera, i l’escriptura més.
Vetallà que no vull el blog en primera persona. Visca la paradoxa.
Com deia aquell poeta en llengua estranya, que diria tio canya: “nunca perseguí la Gloria“, cosa que fa pensar que potser li agradava més qui sap si la Lluïsa.
Ben clar es veu que poca glòria aconsegueix un blog ni cal perseguir-la. Però distreu i drena la bufeta de la fel.
L’objectiu és contar-vos què li passà al veí, l’amic, l’enemic, o qualsevulla quídam inventat , també per destil·lar bilis de la vida quotidiana, reviscolar els acudits d’Otto i Fritz, o fer lluir les contradiccions del món.
Amb bon esperit epicuri mirarem de seguir la recepta del carpe diem en la seva prístina significació.
Comentaris? Qualcú em pot comentar per a que serveixen els comentaris?
I de moment, tot això i no res més.
